Sunday, 17 De December De 2017
Carretera de Lleida, 21, Organyà - 25794
Phone: 973383007 Fax: 973383536

Discover the history

1 · 2 ...   »

La Història

Foto

El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom personal llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vil·la o fundus de l'época del Baix Imperi.

La historia de la vila va estretament enllaçada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Santa Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellés Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isam, senyor de Caboet.

Els priors d'0rganyà pretenien de tenir el domini de la vila des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors.

Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'0rganyà, Berenguer de Cellers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila. El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció (una de les queixes del prior era que els Foix hi edificaven vila i mercat) i el comte es comprometia a defensar els qui hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, el cementiri, el claustre i les cases canonicals. Segons això, doncs, el 1232 hi havia una part de la vila en construcció i una altra part ja habitada. Sorprèn que aquesta darrera, on exercia jurisdicció el prior, fos coneguda com a vila nova, segons un capbreu del 1493 ("la qual jurisdiccio tenen ambdós comunament e per indivís, exceptat lo carrer de la vila nova e les cases del priorat e patis de aquelles, los quals son a cabal tots e totes del dit reverent prior tant solament, segons en la carta del pariatge és contengut").

Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, comte i prior, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien d'una tema que el poble presentava.

El jutge i el procurador fiscal eren comuns per a ambdós senyors i també el saig. Un dia després de la signatura del pariatge susdit, el 27 de maig de 1232, el comte de Foix, Roger Bernat, atorgà una carta de franqueses als homes i dones d'Organyà, que, per mitjà dels consols i prohoms, li havien fet arribar suplica de gràcia. De primer, refermava els privilegis i llibertats que els havien estat concedits pels seus predecessors. Segonament, els permetia de fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boigues i talar fustes i péixer-hi el bestiar gros i el menut, i els eximia de questies, acaptes, forces, intesties, exorquies i altres mals usos. A més, els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre’s a la seva jurisdicció.

El professor Font i Rius, que ha publicat aquest document, es pregunta si arribà mai a ser vigent, ja que el considera un contrasentit amb el règim de condomini. Altra gent pensa que, reconeguts els drets del vescomte en el dit pariatge, aquest devia voler atreure's l'adhesio dels habitants d'0rganyå concedint-los franqueses i igualant-los fins i tot als seus homes de la vila de Castellbò, com expressa textualment  l'instrument. Per aquest, els seus súbdits d'Organyà (que també ho eren del prior) posseirien, dins les terres del vescomtat, els mateixos drets i franqueses de que gaudien els altres habitants d’aquesta jurisdicció feudal, cosa que no és cap obstacle per exercir amb el prior el condomini dins la vila.

La vila d'Organyà fou centre d'un dels cinc quarters en que es dividia el territori del vescomtat de Castellbò. El quarter d'Organyà al Spill del 1519 és dit també quarter de Tresponts Avall. Comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabo, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles. A partir del 1548, any que el vescomtat de Castellbò revertí definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila. [Montserrat Pagés i Paretas i Ermengol Puig / IG]

Situació i presentació

Foto

El terme municipal d'Organyà, d'11,54 km2 d'extensió, és situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d'Espia (des del qual fou ofegat el sanguinari comte d'Espanya pels seus mateixos partidaris), on s'inicia la ribera de Nargó.

De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell (s'hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i entra al terme al N del Coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (l 213 m) i la de Santa Fe (l 207 m).

El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Sola, contrafort sud-est de la serra d'Ares, serra que és separada de la muntanya de Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó.

Hom pot esmentar encara Montdellit (l 147 m), contrafort oriental de la muntanya de Nargó.

Prop seu hi ha les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera. No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha l'enclavament de Fontanet, del municipi de Cabo.

El municipi, amb la vila i el santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d'Organyà, delimitada gairebé enterament per esperons i contraforts muntanyosos.

El terme limita administrativament al N i a l'E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb Coll de Nargó i a l'W amb Cabó. Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre resseguint la riba dreta.

D'aquesta carretera surt un brancal que duu a Fígols, i un segon brancal que mena a Cabó seguint el riu de Cabó, i remuntant el barranc de la Muntanya porta a Montanissell.

L'economia

Foto

Els productes tradicionals de l'agricultura (blat, llegums, patates, vi i oli) han experimentat un fort retrocés en benefici del conreu del farratge per al bestiar boví. Hom conrea encara blat i patates, però han minvat sensiblement els fruiters.

Les parcel·les son de petita i mitjana extensió. El 1989 hom censà 114 ha de terres llaurades, 162 ha de pastures permanents, 191 ha de terreny forestal i 381 ha dedicades a d'altres usos. Hom comptabilitzava un total de 54 explotacions.

Al terme hi ha diverses partides; a llevant, els Hortets, tot de regadiu, i a ponent, de secà llevat d'algun sector que aprofita l'aigua de la Font Bordonera, les Solanes, les Lloredes, els Espigolers, els Vilansats i el Vinyet.

Econòmicament, te forca importància la producció de llet, que s'envia a la Seu d'Urgell.

El 1989 el cens ramader donava un total de 478 caps de bovins, 852 caps d'ovins, 84 caps de cabrum, 853 conilles mares, 64 caps de porcins i 11 equins.

Pel que fa a l'activitat forestal, sempre ha estat important. Al segle XVIII hi ha queixes de la desforestació dels boscs. Al segle XIX, explica Madoz que molta gent es dedicava al transport de troncs pel Segre fins a Tortosa i aleshores és documentat un dipòsit de fustes dins el terme, anomenat la Molina. El 1947 comencà a funcionar una serradora, que tallava la fusta dels arbres de diversos llocs de la comarca, ara en desús. L'activitat industrial al segle XIX era representada per tres molins fariners i dos trulls. Actualment hi ha una factoria de productes electrodomèstics, filial de l’empresa Taurus d'Oliana, dues indústries dedicades a la producció d'embotits i, a més, diverses empreses relacionades amb els serveis turístics i d'oci.

D'altra banda, el creixement econòmic dels anys setanta impulsà decididament el sector de la construcció. A Organyà se celebra mercat setmanal el diumenge i es fa la fira l'ultim diumenge de novembre, per Sant Andreu; és una fira de caràcter agrícola i ramader, amb exposició de bestiar, maquinària agrícola i vehicles, però s'hi han afegit expositors de caire artesanal i comercial.

També el primer cap de setmana de setembre si celebra la FIRA i FESTA DEL LLIBRE DEL PIRINEU. 

Pel que fa als serveis sanitaris, Organyà forma una subàrea bàsica dependent d'01iana, i te un dispensari. Hi ha una oficina de farmàcia i una llar de jubilats. La vila te una escola publica de primera etapa i un parc de bombers.

Hi tenen seu les entitats financeres del Banco de Bilbao-Vizcaya Argentaria (BBVA), Caixa de Catalunya i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("La Caixa").

També al nucli hi ha una pensió -La Cabana-, un hotel -Dom-, un càmping i un alberg que disposa de 65 places d’acollida.

L’oficina de turisme es troba sola el Monument a les Homilies.

Si voleu saber més informació econòmica i poblacional d'Organyà, us adrecem -fent clik en aquest apartat, a la web de l'estadística oficial de Catalunya (idescat)

Les Homilies d'Organyà

Foto

L'any 1904 es va trobar a la rectoria de la vila una de les proses més antigues escrites en català.

El text, conegut com les Homilies d'Organyà, correspon a sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles. La seva datació cal situar-la entre finals del segle XII i principis del XIII.

L'original es conserva a la Biblioteca de Catalunya, però a Organyà se n'exposen unes reproduccions que les podeu contemplar a la sala de "Les Homilies", al centre de la Vila, on  hi ha instal.lada, també,  l'oficina de turisme.

Si feu "clik" en aquesta informació, us adreçarem a "LES FALDADES de Lo Banyut", edició d'articles i opinions que mitjançant un acord de col·laboració entre l'Associació Cultural Tres Ponts Avall i reporteducació, ha permès l'edició electrònica de la monografia sobre les Homilies d'Organyà
Aquesta publicació, que en la seva versió impresa va veure la llum l'estiu del 2004, compta amb la col·laboració d'una bona colla d'experts en llengua i literatura catalana, així com amb les aportacions de diverses personalitats del panorama polític i cultural català.
Us convidem a la lectura d'aquesta proposta, a partir d'un índex temàtic dels onze articles d'experts; la descripcio de sis materials complementaris i les aportacions de tretze personalitats que responen a la pregunta "En quin moment vau descobrir les Homilies d'Organyà i què han representat per a vós?".
A banda, se us ofereix un enllaç al Manuscrit de les Homilies d'Organyà -versió electrònica-, obra del Taller digital de la Universitat d'Alacant.

1 · 2 ...   »
Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap